Has tornat a la finestra. La finestra tota tacada de nit repira amb oxígens d'un refilar que coneixes. Sents els ebel·lins, que t'inflen de coratge. El cap s'umpl dels ritmes de Pèls i senyals, el text polifònic d'una verbola justa de Sebastià Perelló. Una fireria de llenguatges que no s'entrega assuaixí, a l'aviada. I ho diu un lector que ja ha rellegit Pèls i senyals per ganes, per entrar en gana. Des d'un bell començament saps que cada paraula ha estat escollida amb savieses d'orfebre. Perelló té una consciència del llenguatge sentida, viscuda, estudiada, feta i desfeta en els laboratoris de l'esperit. I per mor d'això la seva secreció verbera del Falconer d'Infern posseeix aquesta veu que no havies sentit mai, que escoltes dir-se i desdir-se en fragments irregulars, fractàlics, que et sedueixen des de la primera frase per deixar-te en la, i en l'aire a la darrera. Sé que això, dins aquesta hora nocturna, amb la banda sonora dels sebel·lins agafa remors de deliri. Però potser el deliri lúcid, moltes de vegades extra-dry, del Falconer és un dels leitmòtiv d'aquesta aventura d'un home sense atributs d'aquests començaments del segle XXI —quina delícia una història històrica del nostre temps, d'ara!— a una illa amb un aeroport, un port de l'aire. Hi ha molt d'aire, molts de vols en les frases que amb sintàxies exactes i ben travades basteix l'escriptor. Una llengua tibada amb l'esforç tens del que sap que només així serà viva i podrar ressonar com a monumentum, com un estol d'alens. Una llengua en què el saber i el sabor et feren en les dosis, en les altes tensions, que produeixen al lector aquests calfreds a l'espinada que mestre Nabokov deia que eren la prova del gust, del llibre bo. La llengua de Perelló enrampa, deixondeix, encalenteix, fa cantera i ballera i tot això és tan necessari ara i aquí que haurien de repicar les campanes per celebrar l'aparició d'un aital text. Tot Pèls i senyals és un cant d'amor a la llengua catalana amb la invenció per part i art de Perelló d'aquesta llengua estragera de l'escriptor adeènic, el que fa de la llengua un eden.
Els sebel·lins no han aturat el concert.
Post scriptum. Vull recordar que dia 19 de juny de 2008, a Can Alcover (carrer de sant Alonso, 24) de Palma a les vuit del vespre es presentarà Pèls i senyals. Bàbara Mesquida, enòloga, i Arnau Pons, poeta, hi diran la seva amb l'autor, l'amic Sebastià Perelló. Hi haurà cava, vi i doblegats del forn de Can Miquel de la Pelleria de Palma. (Publicat a Plagueta de Bord dia 15 de juny de 2008)
